Aquest vespre, a quarts de nou, he parlat per telèfon amb un bon amic, que volia aclarir un tema de feina (que l'implicava indirectament) més que no pas parlar de qualsevol tema ociós. Després de canviar impressions sobre el tema en qüestió (i així com qui ho diu de passada), m'ha comentat que havia llegit el blog i que li havia agradat molt. La veritat és que no ha entrat massa en detall (ja és el seu estil), i ni tan sols m'ha aclarit quin dels articles li havia semblat millor, però ha fet servir un to de veu, i ha donat una intenció al seu comentari, que m'atreviria a dir que m'he emocionat.
Evidentment que m'agrada que la gent escrigui comments; per suposat que em desilusiona veure un zero al peu dels meus escrits, però petits detalls com aquest em donen força per seguir teclejant les meves sensacions, i m'animen a deixar de pensar que les meves fixacions emocionals només m'interessen a mi.
Gràcies Rául. Si no tingués la meva vida, la teva seria una de les que m'agradaria dur.
jueves, 17 de mayo de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Pau, jo sí que m´he emocionat. Ja saps que la comunicació entre nosaltres no segueix sempre els canals que ens agradaria. I és culpa del dos i de ningú.
Aprofundirem davant d´una cervesa... o d´unes quantes. Fins aviat,
Räul
Publicar un comentario