Cendrers

A la taula de casa sempre hi hem tingut un cendrer que un dia em vaig endur de la oficina, així que a casa fem servir un 'cendrer d'oficina' absolutament lleig i espantós. Davant d'aquesta observació tant incisiva, hem decidit canviar-lo i comprar-ne un de nou.
Aquesta tarda, havent dinat, hem recorregut mitja ciutat de botiga en botiga a veure si en trobàvem un que ens agradés. Hem anat a Pilma, al Base3, al la Maison des prairies, al Casa, al Etcetera, al Tres Puntos i alguna altra d'aquestes botigues tipus basar que tenen tant èxit. I no n'hem trobat cap. Però no és que no n'haguem trobat cap que ens hagi agradat, és que NO N'HEM TROBAT CAP, enlloc. No hi ha cendrers, no et pots comprar un cendrer.
Evidentment després de sortir de l'última botiga i tot fent una cervesa reconstituent, hem comentat la jugada. La Susana no hi ha donat massa importància, però jo he desenvolupat ràpidament una teoria: fumar no està de moda, i per tant, en aquestes botigues tan al gust de tothom no hi està ben vist que hi hagi cendrers. Potser no és massa consistent, però a mi m'ha semblat una teoria prou interessant.

A casa seguirem fent servir el cendrer de sempre. Ara bé, algú em sap dir on em puc comprar un cendrer gran i bonic? Moltes gràcies.

Vinyetes domèstiques

La setmana passada érem a casa, asseguts al sofà, entregats a aquell zapping inconscient que tantes hores ens roba al cap del dia. En una de les anades i vingudes pels canals vam topar amb Assassins, una peli espantosa protagonitzada per en Banderas i l'Stallone que feien a TV3, i sense voler-ho ens hi vam enganxar. Ben entrada la pel·lícula, el sofert Stallone li ensenya a la Julianne Moore a fer servir una pistola. Amb un posat entre paternalista i didàctic (els americans tenen un concepte molt diferent del nostre sobre les armes de foc), l'Sly repassa poc a poc totes les instruccions que li ha donat a la Julianne fins que al final, en un treballat primer pla li diu: '...i al final prems el gallet'.
Quan va acabar la pel·licula, la Susana va continuar fent zapping i jo, que havia retingut insconscientment aquella frase, me li vaig acostar seductorament i li vaig dir: 'carinyu, vols que et premi el gallet...?' Evidentment em va mirar amb cara de fàstic, però la paraula li va fer gràcia, i des d'aquell dia, quan estem fent el tonto per casa, m'agafa 'l'aparell' molt poc sensualment i amb cara lasciva em diu: 'mmm... deja que te premi el gallet...'.

Visitante

- ¡Hola!
- ¡Hooombree!¡Por fin!
- Pues sí, ya ves.
- Bueno, bueno... ¿y qué tal, qué te cuentas?
- No mucho... he estado de vacaciones, he descansado, me he relajado, y parece que de momento la motivación para empezar el curso con fuerza está intacta.
- Uy...
- No, no, en serio. Creo que este año voy a ser menos ambicioso en los objetivos pero más constante a la hora de conseguir pequeñas metas. El exigirse demasiado abruma y paraliza.
- Vaya, vaya. Pues me parece muy bien, y además suena interesante. Ni falta hace que te diga que voy a estar aquí para ir enterándome de como se desarrolla todo, claro.
- Sí, me lo imaginaba...
- Pues nada, bienvenido de nuevo, y ¡ánimo!
- Muchas gracias. Se agradece.