- Hola.
- Hola, dime.
- Mmm... a ver cómo te lo digo...
- Uf, así dicho ya empieza mal.
- Sí, bueno, no sé si te va a gustar.
- Pues nada, suéltalo rápido y así acabamos antes.
- A ver, resulta que he hablado con un par de personas que han leído el blog.
- Ah, pero ¿lo lee alguien?
- Que tonto eres...
- Bueno ¿y qué han dicho?
- Pues... básicamente que quien lo escribe es un vanidoso y un egocéntrico.
- Vaya...
- Que sólo escribe sobre él y que no sabe salir de si mismo y escribir otras cosas que no tengan a ver con él.
- ...
- Es lo que me han dicho, no lo que yo pienso.
- Bueno, al menos lo leen... Oye, ¡pues diles que escriban comentarios y lo hablamos aquí! Que yo les contesto muy a gusto.
- Vale, ya se lo diré.
- Perfecto. ¡Aquí estaré esperando!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
No crec que, amb el que has publicat fins ara, estiguis en posició de rebatre que el blog va sempre de tu mateix. El que em sembla més plantejable és una discussió sobre si això és bo o dolent, i si això pot entretenir o agradar. Em sembla que, en general, els blogs egocèntrics si que agraden a la gent. El 80% de blogs van d’això mateix, persones explicant la seva, i son visitadíssims. Jo en prefereixo d’altres, perquè considero que les persones no son tant interessants com els fluxos socials (el poble), ni crec gaire en la metaliteratura (literatura sobre fer literatura). I sense ànim de ser destructiu, et diré que m’agrada el teu blog només perquè et conec, perquè tinc prous elements per contextualitzar i posar en situació els textos. I perquè sempre agrada saber de qui coneixes. Però si entrés per primera vegada redirigit des d’un altre site i caigués aquí, m’ho llegiria tot per sobre i fugiria ràpid.
Doncs jo ho veig així:
¿Que sólo escribe sobre él y que no sabe salir de si mismo y escribir otras cosas que no tengan a ver con él?.
Potser es això...
Que sólo escribe sobre él y que no QUIERE salir de si mismo y escribir otras cosas que no tengan a ver con él.... PORQUE ESA NO ES LA IDEA DE SU BLOG.
Aplicant-ho a la Patata (un saludo, Carlos, a ver si vienes a las montañas y nos conocemos)
Que sólo escribe sobre TEMAS SOCIALES y que no QUIERE ENTRAR EN SI MISMO PARA escribir otras cosas que SI tengan a ver con él...PORQUE ESA NO ES LA IDEA DE SU BLOG.
Segueixo tots dos blogs i m'agraden els dos punts de vista. M'identifico més amb el Sr. Puket potser per la meva tendència personal a la introspecció. A mí em semblen mès interessants les persones que els fluxes socials (intento fugir de la tendència al "aborregamiento" que els fluxes socials generen).
No crec que parlar d'un mateix sigui sinònim de no saver parlar d'altres temes en el teu cas, company. Senzillament em sembla una manera d'enfocar un blog. ¿Egocentrista?, doncs sí, com tots els blogs, com tots nosaltres en el fons, crec. !Ep!, ¿qué et sembla aquest tema pel blog, Pau?
Un abrazo Teletubby para La Patata y Las Teclas.
Saludos desde las montañas
Com que avui estic una mica espès, us comento el meu punt de vista per punts a partir del que em dieu:
- No tinc cap interès a rebatre que el blog vagi sobre mi mateix. Evidentment que parla de mi mateix, per això he fet el blog. La diferència està en que a mi no em sembla un posicionament egocèntric, més aviat ho veig com un símptoma de petitesa y de manca de confiança: sóc el que tinc més a prop quan em poso a escriure. A més, penso que parlar d'un mateix és també una forma d'intentar explicar la realitat. (Suposo que no cal ser gaire astut per deduir que el 'visitante' amb qui parlo al blog sóc jo mateix...).
- Igual que li passa a en Jax, a mi també em semblen més interessants les persones que 'el poble'. I com no podia ser d'una altra forma (tothom té les seves influències), m'encanta la metaliteratura: Vila-Matas, Frédéric Beigbeder, Robert Walser, els diaris de Kafka si voleu, etc...
- El millor del cas és que vosaltres seguiu visitant el blog (pels motius que sigui!). Crec que mica en mica deixaré de fer una introspecció profunda cada cop que m'enfronti a les tecles i aconseguiré construir un discurs més solid i menys dolorós (per mi). I a sobre tinc la sort de poder visitar La Patata cada cop que vulgui tenir una visió lúcida i crítica sobre què està passant 'allà fora', sempre que vulgui desviar la meva mirada cap als fluxos socials.
Pau, evidentment, no era la meva intenció matxacar aquest blog, que llegeixo i m'agrada.
Plantejant-ho en positiu, que no es la meva formula habitual: quan surts de tu mateix, m'interessa més el que escrius, i ets força capaç de fixar-te en altres coses i escriure histories... aquest seria el camí que a mí m'agradaria que seguissis... peró no soc cap capellà per aconsellar-li res a ningú, ni evidentment tenim els mateixos interessos pel que fa les tecles...
Així que Salut! i continua amb el blog! Anirem llegint.
Publicar un comentario