Des de fa un parell d'anys i per motius laborals, freqüento amb assiduïtat les oficines de la Seguretat Social, del Departament de Treball i d'algun altre estament oficial antipàtic. Puc assegurar sense cap ombra de dubte que, durant tot aquest temps, ni una sola de les persones que m'ha atès a l'altra banda de la taula ha fet ni un mínim gest que no s'ajustés al que el seu ofici i la llei els obliga. Ni un suggeriment, ni una concessió, ni una solució alternativa, ni una trista fotocòpia, en alguns casos.
És ben evident que aquesta gent no acaben d'entendre ben bé quina és la seva 'funció'. Lluny d'ajudar, assessorar i solventar problemes, sembla que el seu objectiu sigui la custòdia bel·ligerant de la normativa vigent i la resposta automatitzada de tecnicismes inservibles.
No sé quin verí de l'amargura prenen els funcionaris, però estic convençut que la majoria el beuen amb fruïció i desmesura.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Eeee, veisin...
Jo porto tota la meva vida "profesional" tractant amb ells i puc fer una mena de recull de pensaments al respecte:
-No viuen amargats: s'ho fan cap a fora, cap el públic. Quan parlen entre ells riuen i són molt simpàtics. És una estratègia per a la vagància.
-Viuen en un món de infinites categories professionals entre les quals hi ha petites diferències salarials. Moltes vegades, l'Estat pretén fer feines que corresponen a unes categories amb gent d'unes altres, la qual cosa es un error de planificació molt convenient des del punt de vista económic.
-Així com tenen garantit un sou de per vida, també tenen garantit un bon avorriment. La projecció d'una mateixa feina a trenta anys vista ha de fer molta por.
-Moltes vegades són víctimes de l'aparell burocràtic: pensa, per exemple, els vint tius d'extrangeria del Born, que són només vint perque l'estat pretén frenar amb la ineficiéncia dels seus serveis l'allau d'inmigració.
Suposo que si poguessin atendre a la gent a un ritme més humà el seu tracte també seria més humà.
-De totes les coses que no tenen, la mancança més greu és la imaginació. Tenen una lógica adaptada als procediments administratius, i per tant són híper-rígids.
-Efectivament, esmorzen al Bar durant uns 45 minuts cada matí.
Publicar un comentario